dilluns, 18 d’agost de 2014

L'Avia Nuri ens ha deixat...

Avui no us porto cap recepta... avui nomes vull fer una pausa al camí d'aquest blog... d'aquest projecte d'homenatge a la meva mare...

Avui, us vull explicar el que ens ha passat aquests últims mesos...

Desprès de vora un any de malaltia, al final, l'Avia Nuri, s'ha apagat com una espelmeta...

L'Avia Nuri a arribat al delta de la vida i s'ha fos a les aigües de la platja de Sitges... Ella ja ha acabat de patir...

Se'n va anar la matinada del dia 14, mentre dormia, al costat del seu fill gran, en Josep... No vaig poder estar-hi... per la distància que ens separava... Però si que hi vaig ser, de pensament... el meu cor estava amb ella...

Ella a la fi, descansa... al costat del seu marit, l'avi Jepet, de l'avia Felisa, la seva mare, que va perdre de tant petita, del avi Calixto, el seu pare, al que va cuidar fins que va morir, de la seva estimada germana, la Manuela i de tots els seus éssers mes estimats...

Com diu aquella dita... "ara ja ets un estel mes que llueix al cel..."

Va per tu mare... 




La mar et va veure néixer
I a les seves aigües et vas fer gran. 


Però el món et va voler conèixer 
I en un núvol blanc, a les muntanyes vas anar. 


El núvol es va fer gros
I amb la pluja et vas fer forta. 
Com un riu,  vas anar baixant, 
deixant el teu llegat, tres rieres...


Ara ja, has arribat al delta, 
i el cicle s'ha tancat... 
Aigua ets... 
De mar
De pluja
De riu... 
Sempre existiràs... 


T'estimo mare.

13 comentaris:

  1. Em sap greu maca, m'has fet emocionar... Un petó ben gros!

    ResponElimina
  2. Hola guapa tu

    Des d´en Roc a la cuina, el nostre més sincer condol es molt dur quan pers un ser estimat, t´animo que segueixis amb el blog, amb les seves receptes, la lapida del costat del meu pare diu, Segueixes viu, sempre que algú et recordi,



    mil petonets Susanna

    ResponElimina
  3. aquest blog ja és un homenatge a la teva mare.....les teves paraules m'han arribat al cor. Molta força

    ResponElimina
  4. Lo siento mucho guapa, un beso muy fuerte par ti y tu familia ;)

    ResponElimina
  5. Em sap molt greu..però com diu la Lídia...aquest bloc és una gran homenatge a ella, i una manera de continuar-la tenint present en el teu dia a dia! Petons i ànims!

    ResponElimina
  6. Les meves condolències. Tal com ja t'han dit la resta de companys el que fas aquí al blog és el millor homenatge que li pots fer. Una abraçada!

    ResponElimina
  7. El meu condol per tu i per tota la teva família. Has fet una entrada molt emotiva.......
    Una abraçada ben forta i molt, molt, molt ànim!!!!
    Petons,
    Olga

    ResponElimina
  8. Pilar, Susanna, Lídia, Inés Mònica, Amadeu, Olga... Moltes gràcies pel vostre suport... Han estat uns mesos bastant durs... Però ara toca tornar a tirar endavant.
    Espero poder posar-me al dia en breu.
    Moltes gràcies a tots
    Petons i sobre tot... Salut!!!
    Lourdes.

    ResponElimina
  9. Ho sento molt Lourdes, m´has emocionat al llegir-ho i es el primer cop que visito el teu blog, ara ja tens una seguidora mes.
    No deixis d´escriure, que com he llegit a altres comentaris, aquest es un gran homenatge a la teva mare.
    Un es viu mentre s´el recorda.
    Petons i fins aviat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens tota la raó, Pastissos Riera... Un es viu mentre s'el recorda... intentyarem seguir endavant, encara que no sempre es posible de fer-ho...
      Moltes gràcies per seguir-me i pels ànims.
      Molts ptns i sobre tot... Salut!!!

      Elimina
    2. Clar que si Lourdes!!!
      Molts petons

      Elimina