dilluns, 18 d’agost del 2014

L'Avia Nuri ens ha deixat...

Avui no us porto cap recepta... avui nomes vull fer una pausa al camí d'aquest blog... d'aquest projecte d'homenatge a la meva mare...

Avui, us vull explicar el que ens ha passat aquests últims mesos...

Desprès de vora un any de malaltia, al final, l'Avia Nuri, s'ha apagat com una espelmeta...

L'Avia Nuri a arribat al delta de la vida i s'ha fos a les aigües de la platja de Sitges... Ella ja ha acabat de patir...

Se'n va anar la matinada del dia 14, mentre dormia, al costat del seu fill gran, en Josep... No vaig poder estar-hi... per la distància que ens separava... Però si que hi vaig ser, de pensament... el meu cor estava amb ella...

Ella a la fi, descansa... al costat del seu marit, l'avi Jepet, de l'avia Felisa, la seva mare, que va perdre de tant petita, del avi Calixto, el seu pare, al que va cuidar fins que va morir, de la seva estimada germana, la Manuela i de tots els seus éssers mes estimats...

Com diu aquella dita... "ara ja ets un estel mes que llueix al cel..."

Va per tu mare... 




La mar et va veure néixer
I a les seves aigües et vas fer gran. 


Però el món et va voler conèixer 
I en un núvol blanc, a les muntanyes vas anar. 


El núvol es va fer gros
I amb la pluja et vas fer forta. 
Com un riu,  vas anar baixant, 
deixant el teu llegat, tres rieres...


Ara ja, has arribat al delta, 
i el cicle s'ha tancat... 
Aigua ets... 
De mar
De pluja
De riu... 
Sempre existiràs... 


T'estimo mare.